Ja a la venda!

Nits de Sant Joan

Les nits de Sant Joan en Català

La de Sant Joan és una d'aquelles nits màgiques en que la Rosa acostuma a anar quelcom més descontrolada del que és normal en ella tot realitzant animalades.

Descobreixi en aquest còmic algunes de les nits de Sant Joan més boges de la nostra protagonista.

Extensió: 24 Pàgines
Color: Només portada
Guió: Rosaspage
Dibuix: Rosaspage

Versió cd-rom: 2,5 Euros
Versió impresa: 2 Euros


CLICK AQUÍ
per adquirir el còmic
"Nits de Sant Joan"


Comenti aquest relat

Mitjançant aquest formulari podrà enviar comentaris a la nostra web sobre el relat publicat.

Nom i cognoms :


E-mail :


Comentari :



Esteu a: Inici > Llibres > Qüestió d'estètica


Relat de la Rosa: Qüestió d'estètica

- D'acord! Hauria de fer un esmorzar més complet, que em donés forces per anar a tota canya fins a l'hora de dinar... Hauria de menjar d'una manera més equilibrada... Hauria de menjar aliments amb fibres i vitamines per parar un tren i no arreplegar qualsevol cosa que em trobés per la cuina de casa...

La Rosa espantada al veure el seu michelin Certament aquests no son els millors pensaments per començar un nou dia, però de mentre la Rosa es prepara una mica de pa de motlle amb alguna cosa semblant a pernil salat, aquesta és la única cosa que la nostra amiga és capaç de rumiar. Fa uns dies que està així com amoïnada. Malgrat i que les coses potser semblen anar una mica més bé que una temporada enrera, la vida et gasta certes bromes que més val prendre-s'ho amb filosofia. En el fons la Rosa admet que treballa masses hores per quatre euros mal comptats i el seu treball sovint no es gens valorat. Té un notable sentiment de frustració que un bon dia es va instal·lar en la seva part més intima i sembla que no vulgui abandonar-la.

- Bah... Vejam que diuen aquests torrats... Pots comptar que mentides com sempre!

Mecànicament encén la televisió mentrestant queixala el primer tros de pa. Es retira i s'asseu davant la taula. Com sempre, en el moment de seure tot prestant atenció al que apareix per la pantalla, el programa informatiu matinal fa una pausa per a la publicitat. Això ja no causa sorpresa en la Rosa, doncs està convençuda que el Sr. Murphy i les seves lleis son les úniques i vertaderament fiables en aquest món de mones que a tots plegats ens ha tocat viure

Així doncs, la nostra amiga ni tan sols fa el mínim gest per aixecar-se novament per agafar el comandament a distància que es troba a l'altre punta de taula per canviar de canal, essent una lleu arronsada de nas la seva única senyal de protesta.

De cop, la passivitat que sembla dominar la Rosa es veu trencada per determinat anunci d'una clínica d'estètica.

- Com pot ser que una "pájara" d'aproximadament vint-i-cinc anys, amb un cos d'escàndol i que fa por, m'expliqui a mi que s'ha sotmès a una operació d'estètica? Però això s'ho pot creure algú? Potser és que te el cul massa rodó o be els pits massa ben col·locats?

Després d'una breu pausa com intentant respondre's a ella mateixa les preguntes que s'ha formulat, la nostra amiga continua rondinant:

- Perquè repunyetes no posen una persona normal d'aproximadament quaranta i tants anys en anuncis d'aquesta mena? Una dona que mentre agafi la seva bossa per anar a treballar digui:: Tinc més michelins que una fàbrica de pneumàtics y un panderu descomunal que fa por, però com que les meves potes de gall m'estaven obsessionant, me les he tret gràcies a aquesta clínica de bellesa.

La Rosa està convençuda de que si ella tingués un cos com el de la noia de l'anunci, no caldria sotmetre's a cap operació d'estètica i això certament la indignava, doncs pensava amb la gran quantitat de noies normals que comparant ambdós cossos, es podien sentir temptades a realitzar-se una operació totalment innecessària. D'una revolada s'aixeca i tanca l'aparell de televisió. S'ha menjat tot el que s'havia preparat i veu que ja es tard, doncs cal afanyar-se per anar a obrir el taller mecànic on ella treballa.

La Rosa és una noia amb un cos realment esplèndid, tant que gairebé podria aparèixer en un anunci d'estètica com el que ella ha vist durant l'esmorzar. Malgrat això, als trenta-i-pico anys que té ja es comencen a fer notar els quilets de més i la batalla amb la bàscula comença a adquirir cada vegada més protagonisme tot i que certament els seus metre amb setanta centímetres d'estatura es veuen perfectament combinats per la seva complexió física. És una noia que aparentment pot semblar fins i tot un xic gruixuda però la seva bona forma física fan que tingui una línia francament ben esculpida.

No obstant, la seva edat provoca que cada vegada s'hagi de cuidar més. No és una dona gran però tampoc és una joveneta i sentir-se així és realment nou per a la nostra amiga. De fet, un dinar o un sopar massa copiós es tradueixen al cap d'un dia o dos en algun que altre quilet el qual cal fer desaparèixer com sigui. Abans ella considerava que sempre pesava el mateix i de fet mai s'havia preocupat pel seu pes. El fet de que això ja comença a canviar preocupa a la Rosa malgrat que no és cap obsessió doncs s'ho pren amb un xic de bon humor i perquè no dir-ho, fins i tot també amb resignació.

Durant el camí que realitza fins al seu lloc de treball, el somriure de la noia de l'anunci la semblava perseguir com dient-li: "Mira nena, comences a tenir panxa, a tenir alguna arruga a la cara i fins i tot alguna variu a les cames... Fes com jo, pots anar a la clínica que jo anuncio perquè te les treguin a cop de talonari... Que son els diners? Si vols estar maca es fàcil, sols cal pagar i ho tindràs tot".

- Jesús! El "mono" de treball cada vegada em va més petit i la cremallera costa Déu i ajuda per cordar-la. Des que vaig començar amb el taller, ja he hagut d'apujar la talla de la roba de treball unes dues o tres vegades. On aniré a parar!?

La Rosa ja es trobava en el seu taller mecànic amb tota una veritable col·lecció de cotxes mig desmuntats esperant que les seves mans quasi màgiques els hi arregles o canviés la peça que no anava correcte.

Sí, la nostra amiga és mecànica de professió, té un petit taller i allí cal que faci de tot: mecànica, administrativa, relacions públiques, venedora... fins i tot dona de la neteja. Menys mal que de vegades hi va la seva amiga Laia i l'ajuda en la paperassa i sobretot en dominar aquell trasto diabòlic anomenat ordinador que sembla tenir vida pròpia i fer el que ell vol, o millor dit, no fer de tot menys el que la Rosa espera d'ell.

Però la nostra amiga ja es troba dins el seu ambient, un entorn on els problemes d'estètica deixaven de tenir sentit. Tot rient, el seu últim pensament dedicat a la noia de l'anunci de la empresa estètica fou:

- No m'imagino aquell "pimpollu" de l'anunci amb les mans plenes d'oli o fins i tot encetades a causa d'una bona estona fent força amb una clau anglesa... Ja et dic jo que aquí no duraria ni cinc minuts... Ja veuries com l'espavilaria jo! Que vingui, que vingui!

Com succeeix quant la feina és interessant, aquell mati de dissabte la noia el passà molt ràpid i finalitzada la seva jornada, tot tancant la porta del taller, la nostra amigà somrigué pensant que aquella mateixa tarda ella es veuria amb la seva parella.

Feia molts dies que no s'havien vist, de fet des del diumenge i per a ells això ja era força temps, sobretot ara que les coses, malgrat i alguns detalls semblaven tornar a funcionar bé, o al menys, existia una merescuda calma entre els dos. De vegades, un o altre amb una escapada sorprèn a l'altre amb una visita a mitja setmana, però aquella setmana que no havia vist al seu xicot, la Rosa l'havia trobat força llarga.

Molt segurament en Dídac, tot abraçant-la la rebrà dient-li que està com un tren de mercaderies i que justament el seu cul, aquell cul que segons ella comença a tenir massa volum, és absolutament perfecte. Sense immutar-se pel que pugui objectar la Rosa sobre aquella part del cos, el noi farà pujar les mans tot fent una pausa a la cintura de la noia i sacsejant-la una mica tot jugant comentarà a l'orella que es justament aquella part la troba més eròtica d'ella. De fet, la Rosa ja sap de memòria gairebé totes les paraules que el seu noi dirà en aquell instant, però no per ser repetides deixaran de produir-li vigor.

- Saps una cosa, Dídac?

- Que?

- Doncs que estic absolutament preciosa! No et sembla?

De nou comprovar que tant la persona que l'estima com ella mateixa l'accepten tal com és, les cabòries generades durant tot el dia respecte al seu físic desapareixen mentre creix en intensitat el petó que rep de la seva parella.