Comenti aquest artícle

Comenti aquest artícle Si ho desitja, gracies al següent formulari ens podrà enviar comentaris o la seva opinió personal respecte al article publicat.



Nom i cognoms :


E-mail :


Comentari :



Esteu a: Inici > Comics > El TBO

TBO: La publicació que donà nom al gènere

Poques publicacions han estat tan famoses i recordades per generacions de lectors com l'entranyable TBO. Historietes com les de la simpàtica Família Ulises, els imaginatius invents del professor Franz de Copenhaguen, les persecucions de "lladres i serenos" de Coll o el sorprenent Josechu "el Vasco" de Muntañola entre molts d'altres, ocupen un lloc de privilegi en el record dels que vàrem tenir l'oportunitat de llegir habitualment aquesta revista.

TBO 2000

TBO 2000

TBO 2000 fou un intent de renovació del TBO clàssic amb historietes més llargues. Col·laboraren en aquesta revista excel·lents autors com Sabatés o Esegé amb noves historietes.


Acostumats als sofisticats comics actuals, les historietes i els acudits del TBO sorprenen per la seva aparent innocència. Histories amb pocs personatges fixos, en les quals els protagonistes eren personatges quotidians immensos en situacions força surrealistes. Un altre aspecte que sorprèn actualment, es el material utilitzat en la seva publicació, doncs es tracta d'un paper prim, molt semblant al diari i amb molt poques pàgines a tot color. Realment, comparat amb qualsevol còmic actual, el TBO clàssic tenia un aspecte senzill y molt humil. Però el que no era habitual era la seva popularitat, doncs fins i tot el seu nom serveix actualment per definir un tipus específic de publicacions de comics infantils.

La revista TBO va néixer l'any 1917 de la mà de l'editora "Buigas, Estivill y Viña, S.L.", coincidint en una època d'esplendor a nivell nacional pel que fa referència a les revistes infantils i juvenils. Durant els seus primers anys d'existència, la revista protagonista d'aquest article compartí quiosc amb les històriques "Patufet" (1904), "Dominguin" (1915), "Pulgarcito" (1921) o "Pocholo" (1924). En aquells anys, també cal destacar que el còmic era molt diferent al que ara coneixem, fins i tot, la característica bafarada amb text al seu interior no estava generalitzada i el text s'escrivia en la part inferior de la vinyeta. També es caracteritzava per tenir una línia força moralitzant, per tal d'educar als infants en els bons hàbits i costums.

De gairebé totes aquestes revistes infantils anomenades anteriorment, TBO fou de les úniques que va sobreviure al canvi de regim a España provocat per la dictadura del General Franco, doncs, aquesta revista sempre s'havia caracteritzat per un tipus d'humor molt suau i no es considerava perillós a la moral del lector per part de la tan temuda censura. Així doncs, la revista es va poder seguir publicant, no sense problemes, durant tot el període franquista i sota aquesta aparença "tova", els seus dibuixants eren capaços de criticar qualsevol aspecte de la societat, de forma en que el missatge profund quedava ocult sota una aparença amable.



Galeria de genialitat

Si parlem dels nous dibuixants incorporats a partir dels anys cinquanta, la figura més recordada es la de Marino Benejam, dibuixant de la famosa Família Ulises i Melitón Perez. Benejam nasqué a Menorca l'any 1890 i es traslladà a Bercelona quant només tenia 7 anys. Comença a publicar regularment als anys trenta, tot i que abans havia publicat de forma esporàdica a "Sigronet" i "Pocholo". No fou fins als anys 50 quant creà la sèrie "La familia Ulises", una gran sàtira d'una família mitja-alta, que s'esforçava per aparentar un estatus social superior al que realment podien tenir, intentant tapar els seus orígens humils representants per l'entranyable avia i la seva curiosa forma de parlar i fer. Aquesta sèrie es publicà regularment a la contraportada del TBO sense faltar ni una sola setmana entre els anys 1952 i 1971, any aquest en que l'autor, víctima de la diabetis, perdria la vista. Finalment, Benejam morí a Barcelona l'any 1975. Altres personatges coneguts d'aquest autor en aquesta revista foren "Morcillon y Babalí" (1955-1968) i "Melitón Pérez" (1952-1970).

Un altre dels dibuixants més recordats d'aquesta època fou Ramon Sabatés que dibuixà durant molts anys la coneguda secció "Los grandes inventos del TBO por el profesor Franz de Copenhague", en que, cada setmana, es donava una solució en forma de màquina imaginativa als més variats problemes. Però la tasca d'aquest autor no acaba aquí, doncs te una extensa quantitat de historietes i acudits curts. A més, també dibuixà il·lustracions per contes infantils i fins i tot tapes per a jocs de la famosa Exin.

I evidentment, no podem deixar de repassar els dibuixants més importants del TBO sense mencionar a Coll, autor de les historietes més esbojarrades i alhora tendres de la publicació, característiques pels seus estilitzats personatges. Nascut al 1923, quant aquest autor començà a publicar historietes, els seus personatges eren molt semblants al seu gran admirat Benejam. Un dia, en una conversa entre els dos dibuixants en que Coll comentava la poca acceptació que tenien els seus dibuixos, Benejam l'hi aconsellà que estilitzés els seus personatges. Coll seguí els encertats consells del seu company i a partir de llavors, amb els seus personatges alts i prims, adquirí un estil propi molt particular i alhora molt acceptat pels lectors. Coll, després d'un impressionant treball durant molts anys en l'empresa, quant aquesta cedí els drets de la revista a Bruguera, el dibuixant es veié sense feina, ja que la nova empresa prengué la política de trencar amb el passat, convertint el TBO en un producte totalment diferent que poc tenia a veure amb el fet fins llavors, amagant i perquè no dir-ho, marginant els autèntics pilars que varen sostenir amb el seu esforç aquella publicació durant tants anys. L'autor, al no trobar enlloc feina de dibuixant, realitzà els més diversos treballs, com per exemple paleta i finalment, a finals dels anys 80, profundament deprimit per la situació en que vivia, es suïcidà, deixant orfes tots els seus simpàtics personatges. Sense cap mena de dubte, aquell cas fou una autèntica injustícia.



Fórmules per renovar un clàssic

Sobrepassada la meitat de la dècada dels 70, la direcció de l'editorial intentà renovar el clàssic TBO, creant "TBO 2000", una revista amb un paper de més qualitat, amb nous personatges i tractant uns temes més posats al dia. No obstant, aquest nou tipus de fer les coses no tingué l'acollida esperada per part dels seus promotors i es decidí seguir treballant amb la fórmula clàssica que a la fi i al cap, era la que va donar fama a l'equip.

Passaren uns anys i finalment, al 1986, l'empresa editora del TBO cedí els drets de publicació d'aquesta revista a Editorial Bruguera, que creà un producte totalment diferent al fet fins llavors. Amb una línia més transgressora, l'empresa pretengué realitzar una revista d'avanguarda, molt moderna, amb articles crítics d'opinió, comics de nous dibuixants nacionals i alguna sèrie internacional, trencant així, de forma seca i fulminant, amb tota la generació anterior de creadors. No obstant, com que Bruguera no volia córrer més risc del necessari, també va incloure una secció per al record, anomenada "Los archivos del TBO" on s'hi podien llegir historietes clàssiques. A finals del la dècada dels 80, després de la desfeta d'Editorial Bruguera, Ediciones B reemprengué la publicació del TBO, però tot i mantenir algunes idees de l'anterior etapa, potencià molt més el material clàssic, conscient de que gran part de lectors desitjaven llegir historietes dels anys 50 i 60. També es important el fet de que el propi Sabatés continuà dibuixant en aquesta nova etapa els seus famosos invents. Sense cap mena de dubte, un autèntic luxe.