Comenti aquest artícle

Comenti aquest artícle Si ho desitja, gracies al següent formulari ens podrà enviar comentaris o la seva opinió personal respecte al article publicat.



Nom i cognoms :


E-mail :


Comentari :



Esteu a: Inici > Temes variats > Nino Bravo

Petita biografia d'un gran artista

Caràtula recopilatori Todo Nino Existeixen artistes que encara que tingueren una curta vida professional, deixen un llegat realment important i la seva petjada es fa palesa durant molts anys després de la desaparició física de l'artista. Entre aquests grans professionals desapareguts massa aviat podem trobar per exemple Marylin Monroe o James Dean, que per a varies generacions es convertiren en dues autèntiques icones.

Un d'aquests casos fou també el de Nino Bravo, un excel·lent cantant que amb el seu particular estil i una veu rotunda fou capaç de distingir-se de la resta dels seus companys, i avui encara, en escoltar les cançons que ens deixà com a herència, ens fa vibrar com el primer dia que les escoltarem. Tenia un estil melòdic, suau però a la vegada ferm i decidit que no deixava mai a ningú indiferent.

Nino Bravo era el pseudònim de Luis Manuel Ferri Llopis, nascut el 3 d'agost de 1944 en la localitat valenciana de Aielo de Malferit, tot i que de molt petit es traslladà amb la seva família al carrer Visitación de la capital valenciana.

Luis Manuel era fill de família molt humil, tan que no pogué acabar els seus estudis perquè va tenir que posar-se a treballar per ajudar econòmicament la seva família. No obstant, aquesta responsabilitat no fou impediment per a que el jove Luis Manuel es sentís atret per la música i en les estones lliures cantés davant petits grups de persones.

Aquesta afició el portaria, amb el temps, a crear un grup musical propi denominat "Los hispánicos", amb el que recorreria varies poblacions participant en revetlles, festes de barri, etcètera... Es tracta d'un grup molt modest però serviria al nostre protagonista com a porta d'entrada al món de la música.

L'any 1962 creà el quintet "Los Superson's" gràcies al qual Luis Manuel deixaria el seu treball en una joieria i es dedicaria en exclusiva a la música fins que al 1964, que amb el servei militar a Cartagena finalitzat, obté una feina d'administratiu. Es justament en aquesta època quant coneix un famós manager que l'aconsella, entre altres coses, que adopti el nom artístic de Nino Bravo. També en aquell any signaria un contracte amb la discogràfica Fonogram per tal de publicar el seu primer senzill. En ple inici de la seva carrera, la discogràfica l'inscriu en el festival de la cançó de Barcelona amb el tema "No debo pensar en ti", però desafortunadament no supera les eliminatòries.

Per fi al 1970 obté el seu primer gran èxit amb "Te quiero, te quiero", elegida cançó del l'estiu aquell any. En aquest període també interpreta "Noelia", una altra dels seus temes més recordats. Pel que fa a festivals, entra en la selecció per a representar Espanya en el festival d'Eurovisió on quedaria en segon lloc per darrere de Karina. En el pla personal, per l'Abril de 1971, Luis Manuel contrau matrimoni secret con Maria Amparo.

1972 es l'any en que apareixen algunes de les composicions més recordades en la carrera de Nino Bravo. "Un beso y una flor" i "Mi tierra" amb les quals aconsegueix situar-se al capdamunt de les llistes d'èxits ibero-americanes i espanyoles. Però aquell any també seria molt important per a ell, doncs va néixer la seva primera filla, batejada amb el nom de Maria Amparo.

No obstant, l'esplèndida carrera que en aquell llavors tenia Nino Bravo es veié bruscament interrompuda el 16 d'Abril de 1973, quant viatjant cap a Madrid per a gravar, patí un accident de cotxe que l'hi costà la vida. La seva muller, embarassada de nou, donà a llum pocs mesos després una altra filla que mai arribà a conèixer el seu pare.

La destí sols permeté a Nino Bravo tres anys de carrera artística professional, deixant-nos un grapat de bones cançons, gràcies principalment a la seva veu forta i segura. Sense cap mena de dubte, Nino hauria arribat molt més amunt del que va arribar. Es fa difícil dir fins on hauria arribat l'artista i cap a on hauria evolucionat el seu estil. No obstant, personalment m'inclino a pensar que s'hauria convertit en un cantant a l'estil Tom Jones, doncs tant la seva forta veu com les seves atractives melodies tenien un cert aire en comú.