Comenti aquest artícle

Comenti aquest artícle Si ho desitja, gracies al següent formulari ens podrà enviar comentaris o la seva opinió personal respecte al article publicat.



Nom i cognoms :


E-mail :


Comentari :



Esteu a: Inici > Temes variats > Caga tió!

Caga tió!
Una gran tradició nadalenca

Una de les tradicions nadalenques més particulars i pròpies dels països catalans es el costum de fer "cagar el tió" durant la vigília o el dia de Nadal.

Malgrat i que aquesta tradició restà en desús durant un llarg període de temps, sembla que actualment, i gràcies a la participació de les escoles i associacions culturals, aquest costum torna a revifar amb força i cada vegada són més les llars de Catalunya on es torna a fer cagar el tió amb la mateixa il·lusió que fa un bon grapat d'anys feien els nostres pares i avis.

Es desconeix l'origen exacte del costum de donar bastonades a un tronc per part de la quitxalla amb la intenció de que aquest regalés o "cagués" llaminadures, no obstant, es creu que té un origen semblant al del conegut arbre de Nadal, costum propi de les terres del nord d'Europa i que s'ha anat popularitzant arreu del món.

L'acte de fer "cagar el tió" s'acostumava a realitzar després del sopar de la nit de Nadal, tot passant l'estona davant la llar de foc i esperant la missa del gall. Això sí, depenent de la regió catalana on es celebra, el costum mostra importants diferencies tan en l'hora del dia que es realitza, preparació prèvia o estrofes entonades per la quitxalla mentre amb bastons fan "cagar el tió".

No es objectiu d'aquest article citar fil per randa totes les variacions existents que aquest costum té al llarg de tota la geografia catalana, doncs això donaria gairebé per una enciclopèdia sencera. No obstant, si que pretenem mostrar algunes particularitats i diferencies depenent de la regió on es realitza.

Una de les formes més curioses de fer cagar el tió la podem trobar al llarg de les comarques dels Pirineus i més concretament a la Vall d'Aran, on és tradició apartar un tronc a l'atzar de la garbera de llenya i posar-lo a la llar de foc encesa. Al llarg del sopar de la nit de Nadal, quant el tronc s'ha cremat una mica, retiren la quitxalla a resar en una habitació propera. Finalitzades les oracions, al cap d'una estona tornen a l'habitació on hi ha el tió armats amb pals o bastons per tal que el tronc cagui llaminadures o joguines mentre reciten:


Nadau tidún
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún.


En altres llocs dels Pirineus com Taüll deixen cremar un bocí de tió de Nadal fins el dia de reis, i quant sols queda un petit bocí mig cremat, el dipositen en la part baixa de la casa amb la creença de que guardarà la llar i als seus habitants de foc, caiguda de llamp o mort sobtada. Per la nit de Nadal de l'any següent utilitzen aquest mateix bocí per encendre el foc una altra vegada, produint-se així una continuïtat entre un i altre any.

En les comarques del centre de Catalunya, el "caga tió" tradicional es força semblant malgrat que té algunes particularitats pròpies com per exemple a la població de Preixana (Urgell), on la "cerimònia" de fer cagar el tió comença vint-i-quatre hores abans del dia de Nadal, quant es retira una soca d'olivera o ametller el qual la quitxalla l'hi dona ordi o faves amb la intenció de que cagui com més millor. El "caga tió" es realitza durant el matí del dia de Nadal, després de la tradicional missa. Llavors, el noi més gran que ha de fer cagar el tió "pentina" el tronc amb un rasclet fent-li saltar l'escorça. Llavors es quant la mare fa sortir la quitxalla perquè el tió pugui cagar amb tranquil·litat i en entrar la quitxalla de nou, el que ha pentinat el tronc, pega fort amb els aumolls tot recitant:


Tió de Nadal,
no cagos arengades,
que són salades;
caga turrons,
que són ben bons,
I caga taronges,
que són ben dolces.


Antigament apareixia sota el tió una arengada seguida d'excrements de mula i continuació anaren sortint torrons, monedes de pesseta, taronges, pomes, figues seques, etc. Una vegada finalitzat, es deixava el tió a la llar de foc per tal que es cremés definitivament.

Una altra variant curiosa de la Catalunya central la trobem a Cervera (La Segarra), on durant quatre o cinc dies abans de la festivitat nadalenca, la quitxalla diposita el tió a l'entrada de la casa, alimentant-lo amb gra o galetes tot fent-li moixaines constantment. La nit de Nadal el pare de la casa i la quitxalla transporten el tió a la cuina acompanyant-lo amb ciris encesos i el deixen ben tapat perquè pugui suar. A la vegada que se li deixa una tassa amb sucre i una altra amb aigua amb la intenció que continuí alimentant-se. L'endemà, abans del dinar de Nadal es fa "cagar el tió" amb la següent cantarella:


Tió de Nadal, raja tió
dona coses bones
i dolentes no.
No donis arengades
que són salades;
Dóna torrons
i raja vi blanc
Tió de Nadal, raja tió.


Malgrat i que tota la quitxalla l'hi dona bastonades, sols es el fill més gran qui recull les coses que hi ha sota la manta. Quant el tió es cansa de donar llaminadures, dona cendra o bé arengades.

Una forma d'actuar a la de Cervera també la trobaríem a les comarques de Tarragona, tot i que evidentment amb trets característics. A Montblanc, dies abans del dia de Nadal la quitxalla agafa un tronc i l'hi dona de menjar. Abans del dinar de Nadal se'l cobreix amb una manta i els menuts es dirigeix a un racó d'una altra habitació d'on hi ha el tió. Armats amb bastons, reciten el "parenostre del tió" mentre piquen a terra. A continuació van allí on hi ha el tió i picant-li fort a l'esquena diuen "Raja tió, raja tió", alçant la manta que cobreix el tronc i extraient diferents productes com torrons, neules, etcètera... que son menjats durant les postres del dinar.